Zum Seiteninhalt

Prevenziun cunter la criminalitad da giuvenils

Noss giuvenils ans stattan a cor. Nus na vulain betg delinquents giuvens. Pertge che davos mintga delinquent stat almain ina victima. Cun la lavur da prevenziun vul la polizia chantunala dal Grischun impedir la criminalitad da giuvenils ed explitgar las reglas da cumportament da nossa societad. Gia avant Cristus eran las saivs directivas da la societad in tema: 

"La giuventetgna è nauscha! Ella ha gugent il luxus ozendi, ha nauschas manieras, spretscha l'autoritad, n'ha nagin respect da glieud attempada e bagliaffa, nua ch'ella duai emprender e lavurar. Ils giuvenils na s'auzan betg pli, sche persunas pli veglias entran en ina stanza, els cuntradin a lur geniturs, sa fan da grond en la societad, traguttan spaisas dultschas a maisa, cruschan las chommas e tiranniseschan lur magisters." Sokrates 400 a.C. (wikipedia)

Nossas spezialistas e noss spezialists refereschan en scola, ellas ed els cusseglian geniturs e collavuran cun lur rait (lavur sociala da scola, servetsch psicologic da scola, psichiatria d'uffants e da giuvenils, posts da polizia, procura per giuvenils e.u.v.).

Sin dumonda da las scolas concepin nus ina lecziun dubla en il champ da la criminalitad da giuvenils. Latiers tutgan ils suandants temas:
•   privels en l'internet
•   narcotics
•   mobing – cybermobing
•   sexting
•   violenza
•   vandalissem – donns materials 

Las suandantas dumondas vegnan tematisadas:
•   Co ma cumport jau en la societad?
•   Nua smanatschan privels?
•   Co ma poss jau proteger – en il mund real e/u en l'internet?
•   Co duai jau ma cumportar – nua chat jau agid?
•   Tge èn malfatgs?
•   Tge capita, sch'jau commet in malfatg?
•   Cura sun jau ina victima, cura davent jau in delinquent?
•   Cura ha jau il dretg d'agid?
•   Dretgs ed obligaziuns

Per regla cumpiglia nossa visita en ina scola er ina sairada da geniturs. Ils geniturs vegnan a savair, tge che nus avain elavurà cun las scolaras ed ils scolars. Ina buna preparaziun da vart da las persunas d'instrucziun en las classas gida ad intermediar il tema en moda duraivla.

Nus purschain er discurs da cussegliaziun per:
•   persunas pertutgadas/victimas
•   geniturs da persunas pertutgadas/victimas
•   geniturs da delinquents

Nus pudain mussar si ina via pussaivla, co ch'ins po proceder suenter ch'igl è capità in malfatg. Il dretg penal per giuvenils vala per giuvenils tranter 10 e 18 onns.