Cuntegn da la pagina

Dumonda Dosch concernent l'autoritad per la protecziun d'uffants e da creschids (APUC)

sessiun: 14.02.2018

Il 1. da schaner 2013 è entrà en vigur il nov dretg da la protecziun d'uffants e da creschids. Il chantun Grischun ha fixà disposiziuns correspundentas davart l'organisaziun e davart las cumpetenzas en la lescha introductiva tar il cudesch civil svizzer.

En tut la Svizra datti 146 posts da la APUC cun 715 collavuraturas e collavuraturs. La bilantscha dal rapport ch'il cussegl federal ha publitgà davart la lavur da la APUC è la suandanta: In nov dretg, ina nova autoritad, novas collavuraturas e novs collavuraturs, resursas stgarsas e la natira dals cas che ston vegnir giuditgads, n'hajan betg laschà spetgar che tut funcziunia en moda perfetga a partir da l'emprim di. Il dumber da mesiras da protecziun saja creschì levamain dapi l'onn 2013 tar ils creschids, e sa reducì tar ils uffants. Il cussegl federal conceda che la APUC integreschia en plirs lieus memia pauc ils conturns ils pli vischins da la persuna assistida. La APUC prestia fitg buna lavur en conturns difficils, ha resumà cussegliera federala Sommaruga.

En las medias è la lavur da la APUC adina puspè vegnida crititgada publicamain. En il chantun Sviz è l'onn passà vegnida refusada ina iniziativa dal pievel mo per pauc. Sin plaun federal vegni proximamain cumenzà cun rimnar suttascripziuns per ina iniziativa APUC. La finamira da quella è da restrenscher considerablamain la APUC. Las famiglias duain vegnir messas en il center. Sch'ina persuna è abla da giuditgar e d'agir, duai esser cumpetenta en emprima lingia la famiglia. La APUC duai exequir sia incumbensa principala.

Mias dumondas en connex cun la lavur da la APUC en il Grischun durant la perioda da 2013 – 2017:

1. Dumber da mesiras
a) Co è sa sviluppà il dumber da las mesiras da la protecziun da creschids?
b) Da la protecziun d'uffants?

2. Mandatarias privatas e mandataris privats
a) En tge relaziun stat il dumber da mandatarias privatas e mandataris privats cun il dumber da mesiras che vegnan realisadas da las curatellas professiunalas?
b) Datti ina tendenza da spustar las mesiras da mandatarias privatas e mandataris privats sin las curatellas professiunalas?

3. Servetsch da pichet
a) Co è organisà il servetsch da pichet?
b) Quant auts èn stads ils custs totals?

4. Transferiment en il dretg nov
Èn tut ils cas (incl. curatellas cumplessivas) vegnids transferids en il fratemp en il dretg nov?

5. Plazzament per motivs da provediment
Quants cas èn vegnids disponids d'ina media u d'in medi e quants da la APUC?

6. Instanza da meds legals
a) Quantas decisiuns da la APUC ha la dretgira chantunala stuì giuditgar?
b) Quants da quels cas ha la dretgira chantunala approvà resp. approvà parzialmain?

7. Dumondas generalas
a) Co giuditgescha la regenza la lavur da la APUC?
b) Datti ord vista da la regenza tensiuns tranter la APUC e las vischnancas?
c) Datti secturs, nua ch'igl exista in basegn d'agir?

Cuira, ils 14 da favrer 2018

Dosch, Niggli-Mathis (Grüsch), Hitz-Rusch, Albertin, Alig, Atanes, Baselgia-Brunner, Blumenthal, Bondolfi, Caduff, Caluori, Casanova (Glion), Casutt-Derungs, Cavegn, Crameri, Darms-Landolt, Della Vedova, Epp, Florin-Caluori, Foffa, Geisseler, Jaag, Joos, Koch (Tumein), Komminoth-Elmer, Kunfermann, Locher Benguerel, Lorez-Meuli, Märchy-Caduff, Monigatti, Niederer, Paterlini, Perl, Sax, Tenchio, Thomann-Frank, Tomaschett (Breil), Tomaschett-Berther (Trun), von Ballmoos, Widmer-Spreiter, Berther (Segnas), Gugelmann, Lombardi

Resposta da la regenza

Tar las dumondas 1. a) e b): Il dumber da mesiras da las APUC è restà stabil tant en la protecziun d'uffants sco er en la protecziun da creschids (cun excepziun da l'onn 2017 en la protecziun d'uffants).

-
Tar la dumonda 2. a): Las mandatarias privatas ed ils mandataris privats tgiran circa in terz da las curatellas e mesiras ordinadas da las APUC.

Tar la dumonda 2. b): Na, i n'èn constatablas naginas tendenzas per in spustament da las mesiras da persunas privatas a curatellas professiunalas. La proporziun tranter quests dus tips da mandataris è per tut la perioda tar var 30 % mandataris privats envers 70 % curatellas professiunalas.

Tar la dumonda 3. a): Tenor l'art. 5 da l'ordinaziun davart la protecziun d'uffants e da creschids (OPUC; DG 215.010) garantescha mintga APUC ch'ella saja cuntanschibla da tut temp. Actualmain fan las commembras ed ils commembers da la APUC respectiva quest servetsch da pichet en l'intschess correspundent. Per regla dura in servetsch da pichet da glindesdi fin glindesdi. Tecnicamain vegn la cuntanschibladad da las APUC garantida tras telefon mobil sur la centrala d'acziuns da la polizia chantunala dal Grischun respectivamain sur il numer da telefon 117.

Tar la dumonda 3. b): L'indemnisaziun da las prestaziuns da servetsch da pichet en las APUC è vegnida reglada cun la disposiziun dal departament dals 23 da zercladur 2014. Ils custs totals per indemnisar il servetsch da pichet per la durada dal 1. da schaner 2013 fin ils 31 da mars 2018 importan tut en tut 368 568 francs (en media stgars 70 000 francs per onn).

Tar la dumonda 4: Il transferiment da las curatellas e da las consulenzas dal dretg vegl en il dretg nov è vegnì terminà en vista a l'art. 14 al. 3 dal titel final dal cudesch civil svizzer (tit. fin. CCS; CS 210) entaifer il termin previs per la fin da l'onn 2015. Per la fin da l'onn 2017 han anc 38 avugadias e tgiras geniturialas prolungadas tenor l'art. 14 al. 2 tit. fin. CCS stuì vegnir transferidas en il dretg nov.

Tar la dumonda 5: Las APUC han disponì en la perioda numnada 74 plazzaments per motivs da provediment. Plazzaments per motivs da provediment disponids da las medias e dals medis na vegnan betg registrads da las APUC. Las annunzias da las medias e dals medis vegnan conservadas tar las APUC durant 6 emnas ed alura destruidas, sch'i na dovra betg ina decisiun da plazzament uffiziala da las APUC per prolungar il plazzament (art. 429 al. 2 CCS; CS 210).

-
Tar la dumonda 6: Durant ils onns 2015 – 2017 han las APUC pronunzià en media 3188 decisiuns colleghialas per onn. 

-
Tar la dumonda 7. a): La regenza giuditgescha la lavur da las APUC en moda positiva ed interpretescha la quota da recurs da mo circa 1 % sco segn per l'acceptanza da las decisiuns da las APUC.

Tar la dumonda 7. b): A la regenza n'èn enconuschentas naginas tensiuns tranter las vischnancas e las APUC. Particularmain han las APUC in stretg barat cun las procuraturas professiunalas ed ils procuraturs professiunals che las regiuns ston nominar.

Tar la dumonda 7. c): Suenter 5 onns èsi da princip inditgà da giuditgar l'organisaziun da las APUC sco tala, d'identifitgar il potenzial d'optimaziun ed – en cas da basegn – da far las adattaziuns necessarias. Il departament da giustia, segirezza e sanadad fa actualmain questa evaluaziun.

2 da matg 2018