Navigation

Inhaltsbereich

Dumonda Mazzetta concernent il cumbat cunter neofitas en l'agricultura

Sessiun: 15.02.2023

Neofitas invasivas èn ina gronda sfida per vischnancas e per persunas privatas, ma er per l'agricultura. Sin surfatschas da promoziun da la biodiversitad e sin la surfatscha utilisada da l'agricultura (SUA) èn ellas pli e pli in problem. Per cumbatter cun success las plantas problematicas stoi vegnir agì en moda svelta e consequenta sco er coordinada sin tut las surfatschas pertutgadas.

«Per l'agricultura daventan neofitas pli e pli in problem, perquai ch'ellas sa derasan sin la surfatscha utilisada da l'agricultura (SUA), stgatschan plantas da pavel e diminueschan uschia la qualitad dal pavel», quai scriva la Regenza en sia resposta a la dumonda Stocker concernent il management da neofitas en il Grischun dals 27-08-2021. En spezial la rigera alva (erigeron annuus) sa derasa pli e pli, co ch'il program da monitoring «spezias e spazis da viver agricultura» d'Agroscope mussa. Er en il Grischun èn enconuschents adina dapli pastgiras e prads cun grondas populaziuns da rigera alva. «La derasaziun na duess betg cuntinuar», scriva l'Uffizi per la natira e l'ambient sin sia pagina d'internet.

Tenor l'Ordinaziun davart ils pajaments directs è l'agricultura obligada da cumbatter la derasaziun da plantas problematicas u da neofitas invasivas sin surfatschas dal stgalim da qualitad I (art. 58 al. 3 OPD). Populaziuns da neofitas sin las surfatschas per promover la biodiversitad pon chaschunar ina reducziun da las contribuziuns da qualitad. Surfatschas cun grondas populaziuns da neofitas invasivas pon vegnir exclusas da la surfatscha utilisada da l'agricultura (SUA) (art. 16 OTerm). Differents chantuns han perquai elavurà concepts ed han fixà il proceder sco cumpetenza, obligaziun d'annunzia, cumbat, controlla, determinaziun da las limitas per las plantas problematicas e per las neofitas invasivas sin la surfatscha utilisada da l'agricultura (SUA).

Perquai vulan las sutsegnadras ed ils sutsegnaders savair da la Regenza:

  1. Datti in plan d'acziun chantunal per cumbatter las plantas problematicas e las neofitas sin la surfatscha utilisada da l'agricultura?
  2. Ha il UAG fixà il proceder per cumbatter las plantas problematicas e las neofitas invasivas sin la SUA?
  3. Co vegnan las mesiras tranter il UAG ed il UNA coordinadas per cumbatter effectivamain las neofitas?
  4. Co vul il chantun limitar la derasaziun da las neofitas da bains immobigliars privats e/u da surfatschas betg agriculas sin la surfatscha agricula e co vul el reglar l'applicaziun da questa limita per las SUA donnegiadas?

Cuira, ils 15 da favrer 2023

Mazzetta, Rusch Nigg, Gansner, Atanes, Bachmann, Bardill, Baselgia, Biert, Bischof, Bisculm Jörg, Bleuler-Jenny, Cahenzli-Philipp (Vaz Sut), Censi, Degiacomi, Dietrich, Furger, Gartmann-Albin, Gredig, Hoch, Hofmann, Kappeler, Kreiliger, Luzio, Nicolay, Pajic, Perl, Preisig, Rageth, Rettich, Rutishauser, Saratz Cazin, Schutz, von Ballmoos, Walser, Wieland, Zanetti (Sent), Zaugg-Ettlin

Resposta da la regenza

Neofitas daventan pli e pli in problem, sch'ellas sa derasan er sin la surfatscha utili­sada da l'agricultura (SUA), sch'ellas stgatschan plantas da pavel d'auta qualitad e sch'ellas smanatschan la biodiversitad. Ellas sa derasan dentant er ordaifer la SUA, en il territori d'abitadi, per lung da meds da traffic ed en il guaud. Perquai è in cumbat coordinà indispensabel.

Tar la dumonda 1: La designaziun «plan d'acziun chantunal» na vegn betg duvrada. Tenor il conclus da la Regenza (CR) dals 9 da matg 2000 (prot. nr. 798/2000) è l'Uf­fizi per la natira e l'ambient (UNA) responsabel per la coordinaziun generala e per l'execuziun da l'Ordinaziun davart la libra emissiun en l'ambient (OLEAmb; CS 814.911). L'onn 2009 ha il UNA adattà – en collavuraziun cun l'Uffizi da guaud e privels da la natira (UGP) – la strategia concernent neofitas invasivas a la OLEAmb ch'era vegnida revedida l'onn 2008. En ils rapports annuals dal UNA davart il tema plantas exoticas invasivas en il Grischun ha lieu – ultra d'ina retrospectiva e d'ina analisa dal svilup – er in process iterativ per validar e per adattar questa strategia. Tenor l'Ordinaziun davart ils pajaments directs a l'agricultura (OPD; CS 910.13) è l'agricultura obligada da cumbatter la derasaziun da plantas problematicas ed uschia er da neofitas sin las surfatschas per promover la biodiversitad (art. 58 OPD). Sche surfatschas vegnan attatgadas excessivamain da plantas problematicas, stuessan questas surfatschas vegnir exclusas da la SUA, quai tenor l'art. 16 da l'Ordinaziun davart la terminologia agricula (OTerm; CS 910.91).

Tar la dumonda 2: L'Uffizi d'agricultura e da geoinfurmaziun (UAG) ha gia reglà l'onn 2020 – ensemen cun il UNA – l'execuziun correspundenta areguard las incumbensas e las cumpetenzas en in concept d'execuziun. Il concept s'orientescha directamain al mussavia da la AGRIDEA, a l'elavuraziun dal qual il UAG ed il UNA eran medema­main sa participads. Concernent l'infestiun excessiva da neofitas agiunta il UAG – en dependenza da las culturas e da las spezias problematicas preschentas – in termin per cumbatter cunter l'infestiun resp. in termin da sanaziun. Na vegnan las mesiras betg realisadas u na mussa il cumbat nagin effect, alura smanatscha la finala l'exclu­siun da la SUA e la perdita dals pajaments directs per las surfatschas pertutgadas.

Tar la dumonda 3: Areguard la SUA han l'onn 2020 il UNA ed il UAG fixà mesiras, process e circulaziuns da las infurmaziuns correspundents tranter omadus uffizis e documentà quai en il concept d'execuziun menziunà qua survart. Ils posts da ser­vetsch chantunals pertutgads (UNA, Uffizi da vischnancas, Uffizi da chatscha e pes­tga, Uffizi da construcziun bassa, Uffizi da construcziun auta, Plantahof, Museum da la natira dal Grischun) sa participeschan en la gruppa da lavur per neobiota invasiva dal Grischun (AGIN GR).

Tar la dumonda 4: Cun il CR dals 31 da matg 2011 (prot. nr. 514/2011) è il UNA vegnì incumbensà d'installar ina rait da persunas da contact communalas per neo­fitas invasivas (PCNI). Questas var 80 persunas da contact designadas da las visch­nancas vegnan scoladas regularmain e survegnan las infurmaziuns las pli actualas davart quest tema en furma d'ina newsletter davart neobiota. Adina dapli vischnan­cas han gia relaschà in concept communal davart il management da las neofitas incl. in pachet da mesiras u èn s'occupadas cun l'elavuraziun d'in tal concept (43 avant maun/21 en elavuraziun; stadi dal favrer 2023). Actualmain cumpiglian tant la Lescha davart la protecziun da l'ambient (LPAmb; CS 814.01) sco er la OLEAmb en empri­ma lingia mo il tractament intenziunà cun organissems en l'ambient. Correspundentamain pon expensas per las mesiras preventivas e da cumbat mo ve­gnir legitimadas sur il princip da la prevenziun (art. 1 al. 2 LPAmb). Sin basa da la consultaziun dals uffizis per la revisiun da la LPAmb en il sectur neobiota che ha gia gì lieu, vegn spetgada ils proxims onns in'obligaziun d'annunzia, da mantegniment e/u da cumbat per singulas spezias exoticas invasivas. Sin plaun federal mancan oz las basas giuridicas per ordinar – ordaifer la SUA ed ordaifer las surfatschas da bio­top (territoris per la protecziun da la natira) – da cumbatter la neobiota. Da limitar la derasaziun da plantas problematicas e da neofitas po dentant mo reussir, sche quel­las na vegnan betg mo cumbattidas sin las surfatschas menziunadas, mabain er acti­vamain ordaifer tut las partidas pertutgadas (chantun, vischnancas, persunas priva­tas).

2 da matg 2023