Navigation

Inhaltsbereich

Dumonda Christoffel-Casty concernent la concessiun da sortidas e da congedis betg accumpagnads per persunas internadas

Sessiun: 02.09.2006
Sco ch'ins ha pudì leger en la pressa è vegnida concedida en il chantun Turitg l'execuziun averta ad in delinquent fitg privlus, e quai malgrà ch'el è stà internà. La mesa-libertad ch'ins l'ha concedì ha il delinquent malduvrà e commess ulteriurs delicts. Pir suenter in pèr mais han ins realisà quai ed el è puspè vegnì internà. La regenza ha en il fratemp communitgà che congedis betg accumpagnads per persunas internadas na vegnian il mument betg concedids, ch'ins turnia pli tard dentant puspè a questa metoda.

Cun in cler gea per l'iniziativa d'internament han las votantas ed ils votants mussà lur voluntad d'internar delinquents violents privlus per vita duranta ed er d'als betg conceder congedis. La pratica vertenta s'oppona almain en singuls chantuns cleramain a questa voluntad.

Pervia da quai s'imponan differentas dumondas:

1. Quantas delinquentas e quants delinquents èn internads actualmain en il chantun Grischun?

2. Co sa preschenta en noss chantun l'execuziun da l'arrest per delinquentas internadas resp. per delinquents internads?

3. Vegnan u vegnissan concedidas sortidas u congedis betg accumpagnads a talas delinquentas resp. a tals delinquents? Sche gea, cun tge motivaziun, sut tge premissas e cun tge mesiras accumpagnantas?

4. Tge conclusiuns tira la regenza dal cas da Turitg e tge mesiras prenda ella?

Cuira, ils 2 da settember 2006

Name: Christoffel-Casty, Rathgeb, Casty, Bachmann Bleiker, Blumenthal, Brandenburger, Brantschen, Brüesch, Buchli, Butzerin, Caduff, Castelberg-Fleischhauer, Caviezel-Sutter (Tusaun), Dermont, Dudli, Farrér, Giovanoli, Hardegger, Hasler, Heinz, Janom Steiner, Kleis-Kümin, Krättli-Lori, Loepfe, Mani-Heldstab, Märchy-Michel, Marti, Meyer-Grass (Claustra), Montalta, Nick, Parolini, Perl-Kaiser, Pfister, Rizzi, Stiffler, Stoffel, Thurner-Steier, Vetsch (Claustra), Wettstein, Furrer, Laely

Session: 02.09.2006
Vorstoss: rg Anfrage


Resposta da la regenza

L'internament è ina mesira da segirezza cunter delinquentas e cunter delinquents abituals (art. 42 CP) u ina mesira staziunara per persunas ch'èn spiertalmain anormalas (art. 43 cifra 1 CP). La mesira menziunada sco ultima vegn applitgada tar delinquentas e tar delinquents ch'èn fitg privlus e che na reageschan betg sin in tractament sco er tar delinquentas e tar delinquents, tar las qualas e tar ils quals il privel d'acts chastiabels grevs ed oravant tut da delicts da violenza resta, e quai malgrà ch'ellas e ch'els vegnan tractads u tgirads d'ina media u d'in medi. Ils internaments vegnan exequids en ina praschun u en ina instituziun per exequir mesiras. En la nova part generala dal cudesch penal (nCP), ch'entra en vigur il 1. da schaner 2007, vegn previs per proteger meglier la publicitad in internament da segirezza ch'è vegnì concepì da nov ed en moda pli cumplessiva (art. 64 nCP), en spezial per delinquentas e per delinquents violents privlus, er sch'i n'è betg avant maun in disturbi psichic gravant.

Betg anc realisada n'è l'iniziativa d'internament ch'il pievel ha acceptà. Quella prevesa ina "furma qualifitgada da l'internament" (art. 123a CF). En divers puncts basegna l'iniziativa ina interpretaziun, e per vegnir realisada basegna ella ina legislaziun executiva. Actualmain èsi grev da dir cura e co che las novaziuns per realisar l'iniziativa d'internament van en vigur.

Tar decisiuns per exequir l'internament e per giuditgar eventualas schluccadas da l'execuziun (p.ex. congedi accumpagnà u betg accumpagnà) sa basa l'autoritad executiva per il mument sin las directivas dal concordat da la Svizra orientala davart l'execuziun da chastis che priveschan da la libertad per delinquentas e per delinquents ch'èn privlus per la publicitad dals 16 d'avrigl 1999 ed a partir dal 1. da schaner 2007 sin las directivas ch'èn vegnidas adattadas al nov cudesch penal.

1. En il chantun sa chattan actualmain trais delinquents en ina mesira staziunara per persunas ch'èn spiertalmain anormalas ed uschia en in internament tenor l'art. 43 cifra 1 al. 2 CP.

2. Dus delinquents èn actualmain internads en il stabiliment da Realta a Cazas ed in delinquent è actualmain internà en il center da terapia "Schache" en il chantun Soloturn. Ils dus delinquents ch'èn internads a Realta pon sa mover libramain en il tract da cellas. Per il mument vegn insatgi per els ed als maina a la lavur ed enavos. I vegn examinà regularmain, sche l'execuziun sto vegnir engrevgiada u sche ella po eventualmain vegnir schluccada.

3. En cas da delinquentas e da delinquents internads vegnan adina consultads las recumandaziuns da la cumissiun d'expertas e d'experts dal concordat da la Svizra orientala davart l'execuziun da chastis e da mesiras, sch'ina schluccada da l'execuziun pudess vegnir en dumonda, p.ex. cun conceder emprims congedis accumpagnads u betg accumpagnads. A dus delinquents po sin basa dals giudicaments mo vegnir concedì in congedi accumpagnà. Tar il terz delinquent vegni actualmain examinà, sch'igl è pussaivel d'al conceder ina schluccada da l'execuziun (externat d'abitar, congedi betg accumpagnà). L'autoritad executiva decida alura tar questa persuna suenter avair consultà la cumissiun d'expertas e d'experts dal concordat da la Svizra orientala davart l'execuziun da chastis e mesiras davart eventualas schluccadas da l'execuziun.

4. Perquai che congedis vegnan tuttina gia concedids en moda restrictiva en il chantun Gischun, na datti nagin basegn d'agir en quai che concerna las delinquentas ed ils delinquents internads.

Datum: 20 d'october 2006