Navigation

Inhaltsbereich

Sessiun: 16.06.2009
En il Grischun giauda l'autonomia communala auta stima. Las vischnancas possedan tschertas libertads concernent il dretg da votar e d'eleger ch'il chantun garantescha ad ellas. Sco in exempel actual po valair l'opziun d'introducir in dretg da votar e d'eleger per estras e per esters. Intginas vischnancas han realisà quest dretg en il fratemp. Ils onns passads èn vegnids introducids il dretg da votar a la vegliadetgna da 18 onns respectivamain schizunt il dretg da votar da las dunnas – cun attribuir correspundentamain las cumpetenzas – en singulas vischnancas grischunas avant che la midada è daventada valaivla alura per l'entir chantun.

En il chantun Glaruna ha la mastralia votà l'onn 2007 per il dretg da votar e d'eleger a la vegliadetgna da 16 onns. En intgins auters chantuns vegnan medemamain fatgs sforzs en questa direcziun. Il cussegl grond dal Grischun ha, malgrà il sustegn da la regenza, refusà malapaina ina incumbensa correspundenta durant la sessiun da zercladur 2007, e quai cun 45 cunter 44 vuschs.

Il dretg da votar communal ad ina vegliadetgna pli bassa permettess als giuvenils, cunzunt er en las vischnancas ch'èn bainvulentas envers la vegliadetgna da votar da 16 onns, da s'engaschar per singulas tematicas e da sa participar per exempel a las radunanzas communalas. La democrazia directa e la pussaivladad dals giuvenils da s'engaschar per tematicas localas ch'als stattan fitg a cor vegnissan rinforzadas. Giuvenils duain e pudain – tenor l'avis da las sutsegnadas e dals sutsegnads – senza auter sa participar pli fitg a la discussiun. Senza ina introducziun obligatorica e cumplessiva vegnan dentant a medem temp resguardadas las resalvas da l'opposiziun cunter in dretg da votar chantunal a la vegliadetgna da 16 onns.

La regenza vegn envidada da suttametter al cussegl grond ina midada da la legislaziun chantunala, e quai cun la finamira d'introducir il dretg da votar e d'eleger communal a la vegliadetgna da 16 onns.

Puschlav, 16 da zercladur 2009

Gartmann-Albin, Zurfluh, Jäger, Arquint, Baselgia-Brunner, Bucher-Brini, Frigg-Walt, Jaag, Menge, Meyer Persili (Cuira), Peyer, Pfiffner-Bearth, Thöny, Trepp, Locher Benguerel

Session: 16.06.2009
Vorstoss: rg Auftrag

Resposta da la regenza

L'art. 9 al. 1 da la constituziun chantunala prevesa per tut ils plauns statals (chantun, districts, circuls e vischnancas) la medema vegliadetgna da votar da 18 onns. La dumonda da sbassar la vegliadetgna da votar a 16 onns è vegnida tematisada pliras giadas en il chantun Grischun ils ultims onns. En la sessiun da zercladur 2007 ha il cussegl grond refusà ina incumbensa da la fracziun da la PS concernent il dretg da votar activ a la vegliadetgna da 16 onns (cf. PCG 6I2006/2007, p. 1220 ss.). Sin quai han lantschà represchentantas e represchentants da differentas partidas giuvnas ils 3 d'avrigl 2008 ina iniziativa chantunala dal pievel per la vegliadetgna da votar 16 en il Grischun. La vegliadetgna da votar 16 (dretg da votar e d'eleger activ) avess stuì vegnir introducida per chaussas chantunalas e per chaussas communalas (cf. fegl uffizial dal chantun nr. 13 dals 3 d'avrigl 2008, p. 1240). Questa iniziativa n'è dentant betg vegnida inoltrada. Il termin per rimnar suttascripziuns è scadì ils 3 d'avrigl 2009; entaifer quest termin n'è vegnida inoltrada nagina iniziativa (cf. fegl uffizial dal chantun nr. 14 dals 9 d'avrigl 2009, pagina 1394).

Sin plaun federal vala vinavant la vegliadetgna da votar 18 (cf. art. 136 al. 1 constitu- ziun federala). Er qua èn da curt vegnidas fatgas – senza success – stentas per reducir la vegliadetgna da votar a 16 onns: Ils 24 da settember 2008 ha il cussegl naziunal refusà l'iniziativa parlamentara Allemann (cf. bulletin uffizial dal cussegl naziunal, sessiun d'atun 2008, p. 1300). Dals chantuns enconuscha fin oz mo il chantun Glaruna il dretg da votar e d'eleger activ a la vegliadetgna da 16 onns per chaussas chantunalas e per chaussas communalas (conclus da la tschentada da cumin dals 6 da matg 2007). En il chantun Berna vegnan las votantas ed ils votants a decider ils 29 da november 2009 davart la vegliadetgna da votar 16, suenter ch'il cussegl grond dal chantun Berna ha deliberà in project correspundent.

Resguardond il svilup sin plaun federal sco er en ils auters chantuns ed en vista al fatg ch'il cussegl grond ha refusà mo avant curt temp ina intervenziun per reducir la vegliadetgna da votar a 16 onns e ch'er l'emprova da lantschar ina iniziativa dal pievel ha fatg naufragi, na vesa la regenza per il mument nagina necessitad da reprender questa tematica anc ina giada. Abstrahond da quai è la regenza da l'avis che la soluziun proponida, numnadamain da permetter a las vischnancas d'introducir la vegliadetgna da votar 16, saja problematica. Il dretg da votar unitar che vegn prescrit da la constituziun chantunala per tut ils plauns statals chantunals na duess betg vegnir sutminà. Las experientschas da fin ussa cun talas differenziaziuns (per exempel en il sectur dal dretg da votar da las estras e dals esters sco er da las Svizras e dals Svizzers a l'exteriur) mussan, che talas votaziuns chaschunan adina puspè malsegirezzas tar las autoritads e tar las votantas ed ils votants ed han per consequenza ch'i resultan custs administrativs pli gronds. Cun la furma facultativa da la vegliadetgna da votar 16 che vegn proponida en l'incumbensa pudessan resultar – er per la participaziun ad elecziuns ed a votaziuns da las corporaziuns regiunalas – malsegirezzas resp. inegualitads per las votantas e per ils votants che na fissan betg simplas da chapir, perquai ch'il dretg da votar e d'eleger da la corporaziun regiunala sa drizza tenor il dretg da votar e d'eleger da la vischnanca da domicil.

Per tut quests motivs propona la regenza da refusar l'incumbensa.

9 da settember 2009