Navigation

Inhaltsbereich

L'autoritad legislativa dal chantun Grischun è il cussegl grond. El consista da 120 commembras e commembers che vegnan elegids dal pievel en 39 circuls electorals en ina procedura electorala da maiorz per ina perioda d'uffizi da quatter onns. 
Politicamain è il parlament chantunal dividì en fracziuns. Per furmar ina fracziun ston s'unir almain tschintg commembras e commembers dal cussegl grond.
En la perioda da legislatura currenta (2018-2022) sa cumpona il cussegl grond da las suandantas fracziuns (Situaziun: elecziuns dal Cussegl grond dals 10 da zercladur e dal 1. da fanadur 2018):

  • partida liberaldemocratica (PLD)         36 commembras e commembers
  • partida cristiandemocratica (PCD)       30 commembras e commembers
  • partida burgais-democratica (PBD)      23 commembras e commembers
  • partida socialdemocratica (PS)            19 commembras e commembers
  • partida populara svizra (PPS)                9 commembras e commembers

Trais deputads (PVL) n'appartegnan betg ad ina fracziun.

Ils 7 da zercladur 2021 han la PCD e la PBD fusiunà a l'Allianza dal Center.

 

Grafische Darstellung der Stärke der Fraktionen 


Il cussegl grond sa raduna sis giadas l'onn per ina sessiun che dura per regla trais dis. Las tractativas èn publicas e pon vegnir persequitadas sin la tribuna.
La constituziun chantunala attribuescha al cussegl grond tranter auter las suandantas incumbensas:

  • Sco autoritad legislativa pratitgescha el – cun resalva dals dretgs dal pievel – la pussanza politica suprema dal chantun. El è l'instanza da surveglianza suprema.
  • El tracta e deliberescha tut las midadas da la constituziun e tut las leschas.
  • El elegia tranter auter ses organs e sias cumissiuns, il presidi da la regenza sco er las commembras ed ils commembers da la dretgira chantunala e da la dretgira administrativa.