Cuntegn da la pagina

Incumbensa Cavegn concernent il sustegn d'ina candidatura per ils gieus olimpics d'enviern 2026

sessiun: 28.08.2015
Per l'onn 2026 vegnan ils gieus olimpics d'enviern surdads per l'emprima giada tenor ils criteris da l'Agenda 2020 ch'è vegnida concludida dal comité internaziunal olimpic (IOC). Ils puncts centrals da l'Agenda 2020 èn: Citads che candideschan survegnan dapli spazi d'agir e sustegn dal IOC per sviluppar in project olimpic che cunvegn il meglier cun la citad e cun la cuntrada. Sustegnida na vegn betg mo l'utilisaziun d'implants da sport existents u temporars, mabain er ina tempranza ed ina reducziun dals custs per la candidatura e per l'occurrenza. Il dumber d'atletas ed atlets, da funcziunarias e funcziunaris sco er da concurrenzas è limità.

Suenter ch'ils gieus olimpics d'enviern 2022 èn danovamain vegnids surdads a l'Asia, creschan las schanzas da l'Europa da pudair realisar ils gieus 2026. Bleras candidaturas da pajais europeics e d'ultramar n'èn betg da spetgar, perquai ch'intgins pajais ed ils Stadis Unids pondereschan da candidar per ils gieus da stad 2024. Quai augmenta marcantamain las schanzas da pudair realisar gieus d'enviern en Svizra. La Svizra demussa lura era interess per ina candidatura. Gia la primavaira 2016 duai Swiss olympic decider, tge candidatura da tge citad ospitanta en Svizra che vegn persequitada vinavant. Differentas regiuns han gia annunzià a Swiss olympic l'interess per ina candidatura ed èn gia vegnidas tadladas da Swiss olympic (Vallais).

Suenter ch'il resultat da la votaziun dal pievel dals 13 da mars 2013 è stà mo per pauc negativ, s'impona ina candidatura dal Grischun per ils gieus olimpics d'enviern 2026 en mintga cas, e quai per ils suandants motivs:

1. L'ambient economic en il Grischun è daventà gia entaifer curt temp fermamain mender suenter la votaziun dal pievel dal mars 2013. Il svilup economic en il chantun Grischun è alarmant, en singulas vals ordvart alarmant. La realisaziun da gieus olimpics d'enviern dess a l'economia grischuna il stausch ch'el dovra urgentamain.

2. Blers implants da concurrenza existan gia. Las cumpetenzas turisticas ed organisatoricas èn incontestadas. En il dir cumbat per giasts pudess il Grischun – cun gieus autentics – sa preschentar al mund en la meglra glisch.

3. L'Agenda 2020 permetta da tegnair quint da las resalvas che la populaziun grischuna aveva en il cumbat da votaziun 2013, e da reparter las concurrenzas resp. las infrastructuras sin pliras regiuns en il Grischun e – nua che quai è raschunaivel per motivs dals custs – er sin lieus ordaifer il chantun.

4. Gieus olimpics d'enviern promovessan la coesiun sociala en noss chantun ed augmentassan il plaschair per il sport.

L'economia grischuna vegn perquai a surpigliar l'iniziativa per ina candidatura. Ultra da l'economia e dals lieus ch'èn pertutgads da concurrenzas e d'infrastructuras è dumandà er il chantun Grischun. En vista a l'impurtanza da l'occurrenza ed a las consequenzas economicas persistentas per noss chantun dovri il sustegn cumplain da la regenza tant tar l'elavuraziun d'in project sco er tar l'accumpagnament da tal fin a la decisiun da Swiss olympic. Las sutsegnadras ed ils sutsegnaders incumbenseschan perquai la regenza da sustegnair en moda cumplessiva l'economia grischuna tar l'elavuraziun d'ina candidatura dal Grischun per ils gieus olimpics d'enviern 2026.

Cuira, ils 28 d'avust 2015

Cavegn, Caviezel (Tavau Clavadel), Dudli, Aebli, Albertin, Alig, Berther, Bleiker, Blumenthal, Bondolfi, Brandenburger, Buchli-Mannhart, Burkhardt, Caduff, Caluori, Campell, Casanova (Glion), Casanova-Maron (Domat), Casutt-Derungs, Clalüna, Clavadetscher, Danuser, Darms-Landolt, Davaz, Della Vedova, Dosch, Engler (Tavau Vitg), Epp, Fasani, Felix (Haldenstein), Florin-Caluori, Geisseler, Giacomelli, Grass, Gunzinger, Hardegger, Hartmann, Heinz, Holzinger-Loretz, Jeker, Jenny, Kasper, Koch (Tumein), Kollegger, Komminoth-Elmer, Kunfermann, Kunz (Fläsch), Kunz (Cuira), Kuoni, Lamprecht, Lorez-Meuli, Mani-Heldstab, Marti, Mathis, Michael (Donat), Michael (Castasegna), Müller, Nay, Niggli-Mathis (Grüsch), Papa, Paterlini, Pedrini, Rosa, Salis, Sax, Schneider, Steck-Rauch, Stiffler (Tavau Plaz), Stiffler (Cuira), Tenchio, Thomann-Frank, Tomaschett (Breil), Tomaschett-Berther (Trun), Troncana-Sauer, Valär, Vetsch (Claustra Vitg), Waidacher, Weber, Weidmann, Widmer-Spreiter, Wieland, Zanetti (Landquart), Engler (Surava), Föhn, Gugelmann, Heini, Nicolay, Rodigari, Tuor, Zanetti (Puschlav)

Resposta da la regenza

Durant l'ura da dumondas da la sessiun d'october 2015 dal cussegl grond ha la regenza explitgà en sia resposta ch'ella respectia la decisiun dal pievel dals 3 da mars 2013 areguard ina candidatura per ils gieus olimpics d'enviern 2022. A medem temp ha ella signalisà sia gronda avertadad envers ina discussiun davart gieus olimpics d'enviern en Svizra resp. en spezial en il Grischun ed ha empermess d'examinar svelt e detagliadamain il sustegn da projects concrets. Per la regenza è quai legitim, en spezial en vista al pegiurament dals conturns economics sco er a las adattaziuns ch'il comité internaziunal olimpic (IOC) ha fatg areguard las directivas per realisar gieus olimpics.

Las perspectivas economicas per il Grischun èn sa stgirentadas dapi il mars 2013. La decadenza dals pretschs tar la forza idraulica, las restricziuns giuridicas per la construcziun d'abitaziuns e cunzunt il ferm franc svizzer indebleschan supplementarmain l'economia grischuna che ha gia da batter cunter problems structurals. Betg mo a las plazzas da lavur, en il commerzi en detagl u en il sectur da construcziun sa mussan gia indizis d'ina reducziun da l'occupaziun. En fatscha a l'auta concentraziun da las branschas èn a vista mesauna cunzunt las frequenzas turisticas, ch'èn dapi in temp pli lung sin in nivel bass, ina sfida enorma per l'entira economia publica grischuna. En il rom da sias pussaivladads vegn la regenza a far tut per ch'ils retgavs turistics n'erodeschian betg vinavant ils proxims onns e ch'i na dettia en bleras valladas ina ferma reducziun da las plazzas da lavur, uschia ch'i resulta in moviment da migraziun anc pli ferm en direcziun dals centers.

I dovra mesiras efficazias per rinforzar la forza economica e la cumpetitivitad. Ord vista da la regenza purtassan gieus olimpics d'enviern impuls positivs, e quai per l'entir chantun, betg mo per ils lieus d'occurrenza directs. Er la realisaziun da gieus olimpics d'enviern na pudess betg schliar tut ils problems structurals. Tuttina svegliass mo gia ina candidatura per gieus olimpics d'enviern resursas finanzialas e persunalas che na stessan uschiglio betg a disposiziun, u betg en la medema dimensiun. Uschia pudessan resultar impuls prezius per rinforzar il chantun e sias valladas. Cun ina candidatura duraivla, innovativa e d'auta qualitad e cun la realisaziun dals gieus olimpics d'enviern fissi pussaivel da cuntanscher in posiziunament positiv ed in rinforz dal renum internaziunal da la Svizra e dal Grischun sco ospitants, sco organisaturs d'occurrenzas grondas, sco naziun da sport e sco destinaziun attractiva da sport d'enviern, e la cumpetitivitad pudess vegnir rinforzada. Ord vista da la regenza pudess plinavant vegnir rinforzada l'identitad cuminaivla e vegnir creada ina ierta a favur da las generaziuns vegnintas.

Tar il IOC èn vegnids iniziads ils ultims mais process ch'èn vegnids integrads en la "Agenda 2020" sco recumandaziuns per concepir l'avegnir dal moviment olimpic. Ultra da diversas autras adattaziuns pon las rundas preliminaras respectivamain las concurrenzas d'entirs sports u da disciplinas da sport avair lieu da nov – per motivs da la durabilitad – ordaifer la citad ospitanta (en cas excepziunals ordaifer il pajais ospitant). Plinavant metta il IOC a disposiziun il contract al cumenzament da la procedura da candidatura, ed el sustegna las citads candidantas en lur stentas da reducir ils custs da candidatura. La regenza giuditgescha quests svilups tar il IOC da maniera positiva.

Tras il process "Gieus olimpics d'enviern Grischun 2022" dispona il Grischun da basas excellentas. Cumpareglià cun il concept da quella giada stuess – ord vista da la regenza – per exempel vegnir reducida la quota d'edifizis temporars, ed i fiss d'examinar sch'ins pudess includer ulteriurs lieus d'occurrenza en il Grischun u en auters chantuns. L'infrastructura existenta stuess vegnir nizzegiada en moda optimala, e las investiziuns necessarias stuessan vegnir fatgas uschia, ch'ellas purtassan al Grischun – sco spazi da viver, sco lieu economic e sco territori da recreaziun – in niz a lunga vista.

La regenza è pronta da sustegnair l'economia grischuna tar l'elavuraziun d'ina candidatura dal Grischun per gieus olimpics d'enviern. Quai cun resguardar las prescripziuns che Swiss olympic e la confederaziun fan areguard talas candidaturas. La regenza lascha averta la dumonda, sch'i duai eventualmain vegnir candidà per ils gieus olimpics d'enviern 2026 u per gieus suandants. En il senn da questas explicaziuns è la regenza pronta d'acceptar l'incumbensa.

22 d'october 2015