Stabsstelle für Chancengleichheit von Frau und Mann
Post da stab per l'egualitad da las schanzas per dunnas ed umens
Ufficio di coordinamento per le pari opportunità per donne e uomini
A chaschun dal 5. Parlament da mattas* spustà sin ils 13 da november 2025 pon las scolaras dal stgalim superiur dal Grischun prender ina invista concreta da la lavur parlamentara. Ellas sesan sezzas en la sala dal Cussegl grond, s'occupan da dumondas politicas, elavuran propostas, fan debattas e delibereschan propostas. Las petiziuns elavuradas vegnan surdadas a la fin dal di al president da la Regenza Jon Domenic Parolini.
Las mattas vegnan sustegnidas da commembras e commembers dal Cussegl grond. L'occurrenza vegn presidiada da la presidenta dal Cussegl grond Silvia Hofmann.
Cura che: spustà sin ils 13 da november 2025 Nua che: Edifizi dal Cussegl grond, Cuira Tgi: Mattas* tranter 13 e 16 onns da l'entir Grischun La participaziun è gratuita. Ils custs da viadi vegnan surpigliads, sch'i vegnan preschentadas las quittanzas. L'alimentaziun al lieu è organisada. La sesida plenara vegn translatada simultanamain en talian.
Aannunzia fin ils 30 da settember qua.
Flyer 5. Parlament grischun da mattas*
La debatta en il plenum dal suentermezdi a partir da las 13.45 po vegnir persequitada da la tribuna da las aspectaturas e dals aspectaturs.
Las participantas discutan en gruppas davart quatter temas prescrits. Cun s'annunziar tschernan ellas dus temas. L'attribuziun ad in dals temas tschernids vegn fatga suenter l'annunzia. Ils 13 da november vegnan elavuradas las pretensiuns davart ils temas.
Uffants e giuvenils han il dretg da participaziun, pia da sa participar a process da decisiun e d'integrar lur opiniuns ed ideas. Participaziun meglierescha l'egualitad da las schanzas e sustegna l'integraziun d'uffants e giuvenils en la societad. Dretga participaziun rinforza las cumpetenzas socialas e democraticas dals uffants e giuvenils. Els emprendan d'exprimer lur opiniun, da chattar cumpromiss e da surpigliar responsabladad. I dat differentas pussaivladads e differents lieus per promover il dretg da cundecider d'uffants e giuvenils: a chasa, en scola, en lieus da scuntrada per la giuventetgna u en uniuns, sin plaun communal, chantunal, naziunal u internaziunal. Uschia po per exempel la scola – sco spazi da viver impurtant – encuraschar ils uffants e giuvenils da crear activamain lur agen conturn d'emprender. Las vischnancas e las regiuns che porschan als uffants ed als giuvenils la pussaivladad da sa participar impedeschan uschia che las generaziuns giuvnas emigreschian u sajan frustradas da la politica. Tge pussaivladads da cundecider dovran uffants e giuvenils per far valair lur basegns e lur realitads da mintgadi? Tge pon scolas, autoritads politicas ed uniuns contribuir? Co pon persunas spezialisadas ed instanzas da decisiun vegnir sensibilisadas e scoladas en vista a las pussaivladads ed als cunfins da la participaziun? Tge responsabladad surpiglia la societad per pudair ademplir il dretg da participaziun dals uffants e giuvenils?
Il Grischun è in mosaic cun ina varietad unica e multifara da culturas e da linguas. Il chantun è enconuschent per sia plurilinguitad sin in pitschen territori. Questa varietad è tant in enritgiment sco er ina sfida. Il tractament da pliras linguas pretenda sensibilitad ed engaschament da tut las parts participadas. L'appartegnientscha ad ina lingua rinforza l'identificaziun cun la cuminanza linguistica respectiva e promova il sentiment da patria e d'appartegnientscha. Il medem mument po la nunappartegnientscha avair in effect d'exclusiun. 72,5 pertschient da las persunas che vivan en il Grischun han tudestg sco lingua principala, 14,1 pertschient rumantsch, 13,4 pertschient talian. Mintgina da questas linguas contribuescha a la varietad culturala da la regiun e represchenta ina ritga tradiziun istorica. La politica da linguas ha l'incumbensa da promover las linguas minoritaras rumantsch e talian. Questa promoziun è essenziala per animar il patrimoni cultural e la varietad linguistica. Dentant n'è la chapientscha betg garantida adina e dapertut. Discurrin nus bainbaud mo anc englais in cun l'auter? Co èsi pussaivel da mantegnair e da promover la diversitad linguistica? Co pudain nus mantegnair il discurs malgrà differentas linguas maternas? Co po il Grischun profitar da la diversitad linguistica?
Adina dapli persunas ed en spezial giuvenils pateschan psichicamain. Quai ha bleras raschuns, betg tuttas n'èn enconuschentas: Giuvenils èn exposts al squitsch da prestaziun, s'exponan en las medias socialas, pateschan d'isolaziun u da nauschas perspectivas per l'avegnir. Mobing e cybermobing èn derasads, na vegnan dentant savens betg scuvrids. Per rinforzar ils giuvenils ed uschia er la societad èsi impurtant d'accumpagnar ils uffants e giuvenils cun quità sin lur via e d'als gidar a daventar conscients da lur fermezzas e da chattar lur funtaunas d'energia. Contacts pli stretgs da la scola cun ils geniturs e cun las persunas spezialisadas pon gidar a percorscher baud signals d'avertiment ed ad agir en moda preventiva. La prevenziun da la sanadad, la tgira da relaziuns e l'integraziun tempriva da persunas spezialisadas en situaziuns da crisa pon far ina differenza – per ils giuvenils pertutgads sco er per l'entira societad. Nua pon sa drizzar giuvenils pertutgads? Datti avunda purschidas adattadas? È l'access garantì per tut ils uffants e giuvenils? Èn las persunas spezialisadas sensibilisadas, scoladas e colliadas suffizientamain?
Bleras persunas giuvnas èn oz confruntadas cun dumondas difficilas en connex cun lur consum. Danunder vegn il t-shirt ch'ellas portan? Èsi en urden da baiver Coca-Cola? Pon ins anc mangiar avocados senza avair ina nauscha conscienza? Persistenza e giustia èn daventadas temas impurtants. Il medem mument ston ils giuvenils savens vegnir tras cun lur daners da giaglioffa e cumpran perquai products bunmartgads. Quests products na vegnan dentant per il solit betg producids en moda ecologica u gista, quai che chaschuna ina nauscha conscienza. In ulteriur problem è l'influenza da las medias socialas. Plattafurmas sco Instagram u TikTok preschentan permanentamain novs trends e products che n'èn savens betg persistents. Giuvenils s'orienteschan a lur idols en las medias socialas e sa laschan influenzar dad els. Quest conflict permanent tranter ils giavischs e la conscienza è per blers in vair dilemma. Co pon ils giuvenils vegnir sensibilisads per vestgadira ed auters products che vegnan producids en moda persistenta e gista? Co pon ins garantir che products ecologics e gists sajan (pli) favuraivels per giuvenils? Co pudain nus observar ed influenzar en ina moda pli critica l'influenza che las medias socialas han per las disas da consum?